D'un correu a un compromís amb data
La majoria de coses que se t'obliden no són a la teva llista de tasques: són enterrades en un paràgraf que vas llegir dimarts.
Pensa en l'última cosa que se't va passar. Probablement no era una tasca que vas anotar i no vas fer. Era una frase dins d'un correu —"t'ho envio abans de dijous", "vam quedar que ho revisaves tu"— que vas llegir, vas entendre i no vas convertir mai en res.
Aquest és el forat real. No falta un gestor de tasques més: falta el pas entre llegir i anotar, que avui continua sent manual i per això falla.
El que cal detectar no és "una tasca"
Detectar tasques en text sona fàcil i surt malament, perquè gairebé tot el que sembla una tasca no ho és. "Caldria mirar això del contracte" no compromet ningú. "Et passo l'esborrany dimecres" sí, i a més diu qui i quan.
El que val la pena extreure és un compromís: una obligació amb amo i amb data. Tres preguntes el delimiten força bé:
- Qui queda obligat? Si ets tu, és teu. Si és l'altra persona, no és una tasca: és una cosa que estàs esperant, i mereix un recordatori diferent.
- Hi ha una data, encara que sigui vaga? "La setmana que ve" és una data. "Quan puguis" no ho és, i convertir-ho en un venciment inventat és la manera més ràpida que l'usuari deixi de refiar-se'n.
- Algú ho va acceptar? Una petició sense resposta és una petició. Una petició amb un "d'acord" a sota és un compromís.
El que esperes també compta
La meitat oblidada del problema són els compromisos aliens. Vas prometre esperar i ningú t'avisa quan la data passa. Un assistent que només mira les teves tasques et deixa igual d'exposat: el projecte s'atura perquè l'altre no va lliurar i tu te n'assabentes tard.
Registrar les dues direccions —el que deus i el que et deuen— canvia el tipus d'avís que es pot donar. En comptes de "tens 6 tasques", surt "això ho vas prometre tu per demà, i això te'ho van prometre fa tres dies i no ha arribat".
I després cal tornar-ho al calendari
Extreure el compromís és mitja feina. L'altra mitja és col·locar-lo on es veurà: al calendari si ocupa temps, a recordatoris si és un avís puntual, i sempre amb un enllaç al missatge del qual va sortir, per poder comprovar d'on ve sense buscar-ho a mà.
Aquest enllaç de tornada sembla un detall i és el que fa que l'usuari s'hi refiï. Un compromís sense origen és una afirmació del sistema; amb origen, és una citació.
Així funciona el Mission Control de Matino: el que arriba es converteix en una cosa amb data, i cada cosa amb data sap d'on va sortir. Hi ha més sobre el pas anterior a triatge de correu amb IA.